Mòdul 2: Components, Tipus i Connexions de Xarxa

Clients i Servidors:

Els hosts poden enviar i rebre missatges a través de la xarxa i poden actuar com a clients, servidors o ambdós. 

– Servidors: Hosts amb programari que proporcionen informació (com correu electrònic o pàgines web) a altres hosts. Necessiten programari específic, com un servidor web, per oferir serveis en línia.

– Clients: Hosts que sol·liciten informació als servidors i la mostren. Exemples de programari client inclouen navegadors web com Internet Explorer, Safari, Mozilla Firefox i Chrome.

Xarxa Entre Parel·ls (P2P)

En una xarxa P2P, el programari de servidor i client pot executar-se en la mateixa computadora, permetent que aquesta actuï com a client o servidor segons sigui necessari. La xarxa P2P més senzilla consta de dues computadores connectades directament, ja sigui per cable o sense fils, que poden intercanviar dades i serveis.

Avantatges de les xarxes P2P:

• Fàcil de configurar: Senzilles d’instal·lar i posar en marxa.
• Menys complexes: No necessiten una infraestructura complicada.
• Menor cost: No requereixen dispositius de xarxa ni servidors dedicats.
• Útils per a tasques simples: Ideals per transferir fitxers i compartir impressores.

Desavantatges de les xarxes P2P:

• Administració no centralitzada: Difícil de gestionar.
• Menys segures: Vulnerabilitats de seguretat potencials.
• No escalables: Dificultats per ampliar la xarxa.
• Rendiment variable: La velocitat pot afectar-se, ja que tots els dispositius poden actuar com a clients i servidors.

Aplicacions Entre Parel·ls (P2P)

Les aplicacions P2P permeten que un dispositiu funcioni tant com a client com a servidor dins de la mateixa comunicació. Així, cada client pot actuar com a servidor i viceversa. Aquest model requereix que cada terminal tingui una interfície d’usuari i executi un servei en segon pla.

Múltiples Rols a la Xarxa: Una computadora amb programari de servidor pot oferir serveis simultàniament a diversos clients i executar diferents tipus de programari (com servidor de fitxers, web i correu electrònic). A més, pot tenir diversos clients per connectar-se a diferents servidors, permetent realitzar diverses tasques alhora, com consultar correu, navegar per Internet i escoltar ràdio. Aquesta flexibilitat és ideal per a negocis petits i llars.

Components de la Xarxa

Infraestructura de Xarxa: La infraestructura de xarxa permet la comunicació entre dispositius, des d’una connexió simple entre dues computadores fins a xarxes globals complexes. Es compon de tres categories de components:

1. Dispositius finals: Equipaments que utilitzen la xarxa, com ordinadors, impressores i mòbils.
2. Dispositius intermedis: Equipaments que faciliten la comunicació entre dispositius finals, com commutadors, ruters i punts d’accés.
3. Mitjans de xarxa: Cables, fibres òptiques o connexions sense fils que transmeten les dades.

Dispositius Finals: Els dispositius finals, o hosts, són la interfície entre els usuaris i la xarxa. Alguns exemples inclouen:

• Ordinadors (estacions de treball, portàtils, servidors)
• Impressores de xarxa
• Telèfons i equip de teleconferències
• Càmeres de seguretat
• Dispositius mòbils (smartphones, tauletes, etc.)

Un dispositiu final és l’origen o destí d’un missatge a la xarxa. Cada host té una adreça única que s’utilitza per dirigir els missatges.

Opcions de Connectivitat al ISP

Un Proveïdor de Serveis d’Internet (ISP) és l’enllaç entre la xarxa domèstica i Internet, proporcionant serveis com cable, telefonia fixa o mòbil. Els ISP són crucials per a les comunicacions globals, connectant-se entre ells per formar una xarxa jeràrquica que optimitza el trànsit.

Connexions de l’ISP: La interconnexió dels ISP crea una xarxa complexa de cables de fibra òptica, amb commutadors i ruters que dirigeixen el flux d’informació entre els hosts d’origen i destinació. Per a l’usuari domèstic, la connexió a l’ISP és senzilla i normalment es realitza mitjançant un ruter integrat sense fils que proporciona una connexió segura.

Connexions de Cable i DSL

La majoria dels usuaris domèstics no utilitzen fibra òptica per connectar-se a Internet. Les dues opcions més comunes són:

• Cable: Ofert per proveïdors de televisió per cable, utilitza cables coaxials per transmetre dades d’Internet. Proporciona una connexió sempre activa amb gran ample de banda mitjançant un módem de cable.
• DSL (Línia de Subscriptor Digital): Ofereix una connexió sempre activa a través d’una línia telefònica. Utilitza un módem que separa la senyal DSL de les trucades telefòniques. La seva qualitat depèn de la distància a l’oficina central; la velocitat disminueix a mesura que augmenta la distància.

Opcions de Connectivitat Addicionals

Altres opcions per connectar-se a un ISP inclouen:

• Xarxa Celular: Proporciona accés a Internet on hi ha cobertura mòbil. És útil en zones sense altres connexions, però pot implicar costos addicionals per ús excessiu de dades.
• Satèl·lit: Ideal per a zones sense DSL o cable. Requereix una antena amb línia de visió clara al satèl·lit, amb velocitats variables i costos d’instal·lació elevats.
• Telèfon de Marcació: Utilitza una línia telefònica i un módem. És una opció econòmica, però té un ample de banda limitat, adequat només per a accés mòbil en viatges.