aborrego

Mòdul 2: Components, Tipus i Connexions de Xarxa Clients i Servidors: Els hosts poden enviar i rebre missatges a través de la xarxa i poden actuar com a clients, servidors o ambdós.  – Servidors: Hosts amb programari que proporcionen informació (com correu electrònic o pàgines web) a altres hosts. Necessiten programari específic, com un servidor web, per oferir serveis en línia. – Clients: Hosts que sol·liciten informació als servidors i la mostren. Exemples de programari client inclouen navegadors web com Internet Explorer, Safari, Mozilla Firefox i Chrome. Xarxa Entre Parel·ls (P2P) En una xarxa P2P, el programari de servidor i client pot executar-se en la mateixa computadora, permetent que aquesta actuï com a client o servidor segons sigui necessari. La xarxa P2P més senzilla consta de dues computadores connectades directament, ja sigui per cable o sense fils, que poden intercanviar dades i serveis. Avantatges de les xarxes P2P: Desavantatges de les xarxes P2P: Aplicacions Entre Parel·ls (P2P) Les aplicacions P2P permeten que un dispositiu funcioni tant com a client com a servidor dins de la mateixa comunicació. Així, cada client pot actuar com a servidor i viceversa. Aquest model requereix que cada terminal tingui una interfície d’usuari i executi un servei en segon pla. Múltiples Rols a la Xarxa: Una computadora amb programari de servidor pot oferir serveis simultàniament a diversos clients i executar diferents tipus de programari (com servidor de fitxers, web i correu electrònic). A més, pot tenir diversos clients per connectar-se a diferents servidors, permetent realitzar diverses tasques alhora, com consultar correu, navegar per Internet i escoltar ràdio. Aquesta flexibilitat és ideal per a negocis petits i llars. Components de la Xarxa Infraestructura de Xarxa: La infraestructura de xarxa permet la comunicació entre dispositius, des d’una connexió simple entre dues computadores fins a xarxes globals complexes. Es compon de tres categories de components: Dispositius Finals: Els dispositius finals, o hosts, són la interfície entre els usuaris i la xarxa. Alguns exemples inclouen: Un dispositiu final és l’origen o destí d’un missatge a la xarxa. Cada host té una adreça única que s’utilitza per dirigir els missatges. Opcions de Connectivitat al ISP Un Proveïdor de Serveis d’Internet (ISP) és l’enllaç entre la xarxa domèstica i Internet, proporcionant serveis com cable, telefonia fixa o mòbil. Els ISP són crucials per a les comunicacions globals, connectant-se entre ells per formar una xarxa jeràrquica que optimitza el trànsit. Connexions de l’ISP: La interconnexió dels ISP crea una xarxa complexa de cables de fibra òptica, amb commutadors i ruters que dirigeixen el flux d’informació entre els hosts d’origen i destinació. Per a l’usuari domèstic, la connexió a l’ISP és senzilla i normalment es realitza mitjançant un ruter integrat sense fils que proporciona una connexió segura. Connexions de Cable i DSL La majoria dels usuaris domèstics no utilitzen fibra òptica per connectar-se a Internet. Les dues opcions més comunes són: Opcions de Connectivitat Addicionals Altres opcions per connectar-se a un ISP inclouen:

Mòdul 1: COMUNICACIÓ EN UN MÓN CONNECTAT. INTERNET: Conjunt de xarxes que col·laboren entre si per a intercanviar informació. XARXES LOCALS El bit Bit: És la unitat de dades més petita. Les computadores i les xarxes funcionen amb dígits binaris (zeros i uns), i tots els nostres dades es guarden i transmeten com una sèrie de bits. Els humans interpretem paraules i imatges, mentre que les computadores només interpreten patrons de bits. Cada dispositiu d’entrada (ratolí, teclat, receptor de veu) tradueix la interacció humana a codi binari perquè la CPU la processi i emmagatzemi. Els dispositius de sortida (impressores, altaveus, monitors) prenen les dades binàries i les tradueixen de nou a una forma comprensible per a nosaltres. Cada grup de vuit bits, que representa lletres i números, es coneix com byte. MÈTODES COMUNS DE TRANSMISSIÓ DE DADES: Un cop les dades es transformen en bits, cal convertir-les en senyals per enviar-les a través dels mitjans de xarxa fins al seu destí. Els “mitjans” es refereixen al suport físic per on es transmeten les senyals, com cables de coure, fibra òptica i ones electromagnètiques. Les senyals es componen de patrons elèctrics o òptics que representen els bits digitals i viatgen com polsos d’electricitat, de llum o d’ones de ràdio. Aquestes senyals poden ser convertides diverses vegades abans d’arribar al seu destí. Hi ha tres mètodes comuns per transmetre senyals a les xarxes: 1. Senyals elèctriques: Les dades es representen com polsos elèctrics que viatgen per cables de coure. 2. Senyals òptiques: Les senyals elèctriques es converteixen en polsos de llum que es transmeten a través de cables de fibra òptica. 3. Senyals sense fils: Les dades es transmeten mitjançant ones infraroges, microones o ràdio a l’aire. AMPLE DE BANDA: L’ample de banda és com la carretera per on viatja la informació (bits). Mesura la quantitat de dades que poden fluir d’una banda a l’altra en un temps determinat; com més gran és, més bits poden viatjar. Per transmetre una pel·lícula o jugar a un videojoc en mode multijugador, es necessiten connexions ràpides i fiables. Les xarxes han de tenir la capacitat de transmetre i rebre bits a gran velocitat per a aquestes aplicacions de “gran ample de banda”. En general, la velocitat de transferència de dades s’analitza en termes d’ample de banda i rendiment. L’ample de banda es mesura amb la quantitat de bits que poden viatjar en un segon: – Kbps: milers de bits per segon – Mbps: milions de bits per segon – Gbps: milers de milions de bits per segon RENDIMENT Al igual que l’ample de banda, el rendiment mesura la transferència de bits pels mitjans durant un període determinat. No obstant això, el rendiment normalment no coincideix amb l’ample de banda especificat a causa de diversos factors. Alguns d’aquests factors són: – Quantitat de dades: La quantitat de dades enviades i rebudes per la connexió. – Tipus de dades: Els diferents tipus de dades transmeses. – Latència: El temps que triga la transferència de dades d’un punt a un altre, incloent-hi les esperes. La latència és creada pels dispositius de xarxa entre l’origen i el destí. Aquests elements poden afectar la velocitat real de transferència, i és important tenir-los en compte a l’hora d’analitzar el rendiment d’una connexió.

Fundamentos de redes Mòdul 1. comunicació en un món connectat mòdul 2. components, tipus i connexions de xarxa Mòdul 3. xarxes sense fils i mòbils Mòdul 4: Crear una xarxa domestica Mòdul 5: Principis de comunicació Mòdul 6: Mitjans de xarxa Mòdul 7: La capa d’accès Mòdul 13: El procés ARP

Apunts Aquí publico els meus apunts que prenc a classe, els quals digitalitzo a casa i afegeixo molta més informació consultant presentacions, NetaCad, vídeos i etc per a que estiguin més complets. NETA CAD Revisa CLASSE Revisa IA Revisa Cheet sheet comandes Revisa manaments Revisa