Ana Borrego Toledo

by

Mòdul 13: El procés ARP

La NIC (Network Interface Card), o targeta d’interface de xarxa, és un component físic que permet a un dispositiu connectar-se a una xarxa, ja sigui una xarxa local (LAN) o a Internet.

  •  La NIC actua com un intermediari entre el dispositiu (com un ordinador, un servidor o un dispositiu mòbil) i la xarxa. La seva funció principal és gestionar la comunicació entre el dispositiu i altres dispositius de la xarxa.

Tipus de connexió:

  • Ethernet: Les targetes NIC més comunes utilitzen cables Ethernet per connectar-se a xarxes cablejades. Aquest tipus de connexió ofereix una alta velocitat i fiabilitat.
  • Wi-Fi: Algunes targetes NIC també poden connectar-se de manera inalàmbrica a xarxes Wi-Fi, utilitzant antenes integrades o externes.
  • Cada NIC té una adreça física única anomenada adreça MAC (Media Access Control), que identifica de manera exclusiva el dispositiu en una xarxa. Aquesta adreça és important perquè permet als dispositius comunicar-se entre si de manera correcta.

El terme PDU (Protocol Data Unit) fa referència a les unitats d’informació que es transmeten a través d’una xarxa. 

-Capa 1 (Física): Bits

-Capa 2 (Enllaç de dades): Trama

-Capa 3 (Xarxa): Paquet

-Capa 4 (Transport): Segment / Datagrama

El terme ARP (Address Resolution Protocol): és un protocol que permet resoldre adreces IP a adreces MAC en una xarxa local, funcionant a la capa 2 i 3 del model OSI.

Procés: L’emissor envia una petició ARP de difusió, i el dispositiu que té la IP especificada respon amb la seva MAC.

  • és responsable de resoldre les adreces IP (que funcionen a la capa de xarxa) en adreces MAC (que funcionen a la capa d’enllaç de dades).
  • ARP opera a la capa 2 (enllaç de dades) i a la capa 3 (xarxa) del model OSI, actuant com un protocol de “domini de difusió” que permet que els dispositius de la mateixa xarxa local s’orientin entre si.

ADRECES

Les adreçes en un dispositiu poden ser: 

Fisiquies: MAC=  són adreces úniques assignades a cada interfície de xarxa d’un dispositiu.  Quan dos dispositius es comuniquen en una xarxa, utilitzen les adreces MAC per assegurar-se que les dades s’enviïn al dispositiu correcte.

  • es presenten generalment en format hexadecimal, compost per 6 parells de dígits, com ara 00:1A:2B:3C:4D:5E
  • s’utilitzen per identificar de manera única un dispositiu en una xarxa local.

EXEPLE: DNI

Logiques: IP=  són adreces que identifiquen dispositius en una xarxa que utilitza el protocol IP. Poden ser de dues versions: IPv4 i IPv6. s’utilitzen per identificar de manera única un dispositiu en una xarxa, permetent que els dispositius es localitzin i es comuniquin entre si. 

  • A diferència de les adreces MAC, les adreces IP poden canviar, ja que són assignades pel router o pel servidor DHCP.

EXEMPLE: l’adreça de domicili (indica on viu la persona i pot canviar si es trasllada a una nova casa.) 

IPv4 i IPv6

  • IPv4: Format numèric de 32 bits, representat com quatre octets.
  •  IPv6: Format numèric de 128 bits, representat com vuit grups de quatre dígits hexadecimals.