Ana Borrego Toledo

MÒDUL 4: CREAR UNA XARXA DOMESTICA

Components d’una Xarxa Domèstica:

Una xarxa domèstica pot incloure diversos dispositius a més de l’enrutador, com ara: ordinadors, consoles de jocs, televisors intel·ligents, impressores, escàners, càmeres de seguretat, telèfons i dispositius de control climàtic.

Enrutadors de Xarxa Domèstics Típics

  • Ports Ethernet (LAN): Connecten dispositius dins la mateixa xarxa local. Normalment, estan etiquetats com “Ethernet” o “LAN”.
  • Port d’Internet: Connecta l’enrutador a una xarxa externa, com el cablemòdem o mòdem DSL, per accedir a Internet.

Els enrutadors domèstics solen incloure també una antena de ràdio per a connexió sense fils, on els dispositius sense fils comparteixen la mateixa xarxa local que els dispositius connectats als ports LAN. El port d’Internet és l’únic que connecta a una xarxa diferent.

Frequències Inalàmbriques LAN

Les xarxes domèstiques sense fils utilitzen principalment les bandes de 2.4 GHz i 5 GHz:

  • Bluetooth (2.4 GHz): Limitat a comunicacions de curta distància i baixa velocitat, ideal per a perifèrics com ratolins, teclats i àudio sense fils.
  • IEEE 802.11 (2.4 GHz i 5 GHz): Estàndard per a xarxes LAN sense fils, amb major abast i potència de transmissió que Bluetooth, oferint millor rendiment per a la connexió a Internet i altres dispositius.

Aquestes bandes poden ser usades sense necessitat de permisos especials.

Tecnologies per a Xarxes Cablejades

Tot i les comunicacions sense fils, alguns dispositius es beneficien de connexions cablejades dedicades per a un rendiment òptim.

  • Ethernet: El protocol més comú per a LAN cablejades, amb dispositius connectats mitjançant cables físics.
    Tipus de cables:
    • Cable de connexió (Ethernet, parells trenats no blindats): Amb connectors RJ-45, ideal per a LAN.
    • Cable Categoria 5e: El més utilitzat, amb quatre parells trenats per reduir interferència.
    • Cable coaxial: Amb blindatge i aïllament, s’utilitza en aplicacions específiques.
    • Cable de fibra òptica: Transmet dades a alta velocitat i llargues distàncies, amb gran ample de banda per a grans quantitats de dades.

Xarxes Wi-Fi

Els estàndards Wi-Fi, desenvolupats per l’IEEE, permeten la comunicació eficient entre dispositius inalàmbrics. L’estàndard IEEE 802.11 regula les xarxes LAN inalàmbriques (WLAN), que operen en les bandes de 2.4 GHz i 5 GHz.

  • IEEE 802.11: Inclou modificacions per adaptar diferents tecnologies inalàmbriques.
  • Aliança WiFi: Aquesta organització certifica dispositius perquè siguin compatibles entre fabricants, indicant-ho amb el logotip WiFi.

Els estàndards inalàmbrics evolucionen constantment per millorar la velocitat i la connectivitat de les xarxes, i els fabricants els adopten ràpidament en nous productes.

Configuració Inalàmbrica

A la interfície de configuració inalàmbrica bàsica de Packet Tracer, es poden ajustar diversos paràmetres en enrutadors que utilitzen l’estàndard 802.11:

  • Mode de xarxa: Defineix la tecnologia suportada (802.11b, 802.11g, 802.11n o mode mixt).
  • Nom de la xarxa (SSID): Identifica la WLAN; tots els dispositius han de tenir el mateix SSID per connectar-se.
  • Canal estàndard: El canal de comunicació, per defecte en “Auto”, permet que el punt d’accés triï el canal òptim.
  • Difusió de SSID: Controla si el SSID es transmet als dispositius del rang; està activat per defecte.

Nota: SSID significa “Service Set Identifier” o identificador de conjunt de serveis.

Configuració i Disseny de Xarxa Inalàmbrica

  1. Configuració Inalàmbrica Bàsica:
    • Mode de xarxa: Configura la tecnologia (802.11b/g/n o mixt) per compatibilitat amb tots els dispositius.
    • Nom de la xarxa (SSID): Identifica la xarxa, visible per dispositius dins el rang. Deshabilitar la transmissió de l’SSID augmenta la seguretat.
    • Canal de transmissió: En “Auto” per a una selecció òptima.
    • Xifratge: Utilitza el xifratge més fort disponible per evitar accessos no autoritzats.
  2. Configuració Inicial de l’Enrutador:
    • Connecta l’ordinador a un port LAN amb un cable Ethernet per accedir a la configuració.
    • Configura l’adreça IP de l’ordinador automàticament a través del servidor DHCP o manualment segons sigui necessari.
  3. Consideracions de Disseny:
    • Nom del SSID: Evita noms que revelin informació sobre el model o fabricant.
    • Compatibilitat de dispositius: Configura en mode llegat o mixt si tens dispositius antics (802.11a/b/g).
    • Accés d’invitats: Opció de connexió a Internet restringida per a visitants.

Aquestes configuracions permeten optimitzar el rendiment de la xarxa i protegir-la de manera efectiva.