Ana Borrego Toledo

📲- Digitalització del sector productiu

Comparativa de l’estàlvi en recursos materials d’una prova en paper o en Moodle

by

Comparativa de l’estàlvi en recursos materials d’una prova en paper o en MOodle He fet una comparativa dels recursos que estalvies fent una prova en paper o en Moodle. Primer he fet una taula amb els recursos que gastes utilitzant ambdues maneres. I he arribat a la conclusió de que: Què estalvies fent proves de paper? Consum d’electricitat: no necesites ordinador ni servidors. Problemes tècnics: no utilitzes ni internet, ni plataformes que poden fallar… Què estalvies fent proves amb Moodle? Paper i tinta: ja que tot és digital. Temps de correcció: la plataforma corretgeix automàticament la màjoria de preguntes. Distribució ràpida: perquè no has d’imprimir cap prova ni repartir-la. Espai físic: no has de guardar les proves en cap lloc. Entre fer un examen en paper o en Moodle, crec que Moodle és la millor opció en termes d’estalvi i sostenibilitat. Moodle redueix el consum de paper i tinta, així com el temps de correcció, fent que els processos siguin més eficients. La no necessitat de paper fa que Moodle sigui més ecològic perquè evita la tala d’arbres per fabricar paper i redueix residus d’exàmens descartats. Tot i que requereix energia per funcionar, aquest consum es pot optimitzar amb servidors eficients o fonts renovables.  

Comparativa del temps de preparació i correcció d’una prova en paper o en Moodle

by

Comparativa del temps de preparació i correcció d’una prova en paper o en Moodle He fet una taula on faig una comparativa entre fer una prova en paper i una en Moodle. He arribat a la conclusió que el professor que fa l’examen en paper ha de dedicar més temps i recursos en el disseny, la correcció i la logística de l’examen. Quan es fa un examen en paper, el professor ha de crear l’examen des de zero, triar el tipus de preguntes, imprimir-lo i, finalment, repartir-lo als alumnes. En canvi, en el cas de Moodle, el professor ja té una plataforma preestablerta que li facilita la creació de l’examen, ja que hi ha plantilles i formats de preguntes que s’adapten automàticament, la qual cosa redueix considerablement el temps invertit en aquestes tasques. Tot i això, en ambdós casos, el professor haurà de pensar en el disseny i el tipus de preguntes que vol utilitzar, tenint en compte els objectius pedagògics de l’examen. A més,  les proves en paper impliquen un major consum de material, ja que s’han d’imprimir, mentre que les proves en Moodle no. Això també suposa una diferència en la gestió del temps, ja que el professor de paper ha de dedicar temps a imprimir i repartir l’examen, mentre que el de Moodle pot centrar-se més la supervisió de la prova.

Reflexió de l’impacte mediambiental del mal ús de la IA

by

Càlcul de l’impacte mediambiental del mal ús de la IA He fet un document amb una reflexió i càlculs aproximats de l’impacte mediambiental del mal ús de l’IA. He buscat per internet informació en les següents fonts: La vanguardia,  Datosmacro, Unep, Diari de Barcelona i Algoritmos Verdes. (Click a la foto del document per poder accedir-hi.)

Copies de seguretat al núvol

by

Copies de seguretat al núvol Tornar al Repte 1 Tornar a Espai de treball al núvol He fet copies de seguretat al núvol en WordPress, COM FER-HO Primer cal instal·lar el pluguin “UpdraftPlus”. A la teva àrea d’administració de WordPress, ves a Plugins > Afegeix nou. Després a la barra de cerca, escriu “UpdraftPlus” i quan aparegui, fes clic a Instal·lar ara i després a Activa. Després d’activar el plugin: Anem al menú lateral i fem click a “Backup Now” Fes clic a Backup Now. Pots seleccionar si vols incloure la base de dades, els fitxers, o ambdós en la còpia de seguretat i fes clic a Backup Now per iniciar el procés. Ara configurarem copies automàtiques A la pantalla d’UpdraftPlus, fes clic a la pestanya Settings. Aquí pots establir la freqüència de còpies de seguretat per a la base de dades i els fitxers (diària, setmanal, mensual, etc.). També pots seleccionar quantes còpies vols mantenir alhora (per exemple, 2 còpies recents).

Diferència entre compartir recursos i unitats organitzatives

by

Diferència entre compartir recursos i unitats organitzatives Tornar al Repte 1 Tornar a Espai de treball al núvol Compartir recursos implica la gestió de documents individuals, mentre que les unitats compartides són entorns col·laboratius dissenyats per a equips que treballen junts. COM FER-HO: COMPARTIR RECURSOS: Per compartir un arxiu o carpeta a Google Drive, el que faig és: Vaig a Google Drive i selecciono l’arxiu o carpeta que vull compartir.Després faig clic dret i selecciono “Compartir”. Afegeixo els correus de les persones amb qui vull compartir-ho i selecciono si poden veure, comentar o editar. Finalment, faig clic a “Enviar” o copio l’enllaç per compartir-lo amb més gent. UNITAT COMPARTIDA Quan he creat una unitat compartida per col·laborar amb un equip, el procés és: Entro a Google Drive i faig clic a “Unitats compartides”. Creo una nova unitat compartida, li poso nom i l’obro. Afegeixo les persones que necessiten accés, posant els seus correus. Assigno rols: administrador, editor o lector, segons el que necessitin fer.

Utilitzacio d’un gestor de bookmarks integrat al navegador

by

Utilitzacio d’un gestor de bookmarks integrat al navegador Tornar al Repte 1 Tornar a Plataformes web He instal·lat un gestor de bookmarks a Firefox anomenat Pocket. Pocket serveix per organitzar i gestionar els enllaços a llocs web que vols guardar per accedir-hi fàcilment més tard. COM FER-HO HI han dues maneres de fer-ho. 1. MANERA Si veus la icona de Pocket a la barra d’eines, fes-hi clic. Un cop instal·lat, iniciaràs sessió amb el teu compte de Pocket o en crearàs un de nou si no en tens. Torna a la barra d’eines i dona-li a “Afegeix” i torna a iniciar sessió. Ara podràs desar pàgines i articles fàcilment fent clic a la icona de Pocket cada vegada que vulguis desar alguna cosa. 2. MANERA Després vaig buscar “Pocket” i vaig fer clic a “Add to Firefox” per instal·lar-lo. Un cop instal·lat, vaig crear un compte de Pocket per poder guardar articles i pàgines web. Ves a la cantonada superior dreta del navegador, on veuràs la icona amb tres línies i busca i fes clic a Extensions i temes. A la barra de cerca que apareix, escriu Pocket. Trobaràs l’extensió Pocket. Fes clic a Afegir a Firefox. Un cop instal·lat, hauràs de veure la icona de Pocket (un cercle amb una fletxa cap avall) a la barra d’eines de Firefox.  

Utilització d’un gestor de contrasenyes integrat al navegador

by

Utilització d’un gestor de contrasenyes integrat al navegador Tornar al Repte 1 Tornar a Plataformes web He integrat un gestor de contrasenyes al navegador. He utilitzat “LastPass”. Un gestor de contrasenyes serveix per emmagatzemar, generar i gestionar contrasenyes de manera segura.   COM FER-HO Fes clic a les tres línies horitzontals a la cantonada superior dreta per obrir el menú i selecciona Extensions i temes al menú desplegable. A la barra de cerca, escriu LastPass.   Quan trobis l’extensió LastPass fes clic a Afegir a Firefox. Un cop afegida, apareixerà una finestra emergent que et demanarà confirmar la instal·lació. Fes clic a Afegeix.Ara, l’extensió de LastPass s’instal·larà i hauràs de veure la seva icona (un cercle vermell amb un punt blanc) a la barra d’eines.

Utilització de marcadors en documents de Drive

by

Utilització de marcadors en documents Google Tornar al Repte 1 Tornar a Espai de treball al núvol He utilitzat els marcadors a Drive. Serveixen per facilitar la navegació i l’organització del contingut en documents llargs. Utilització de marcadors en documents de Drive COM FER-HO: Seleccionem el text on volem crear el marcador. Anem al menú “Insereix” i seleccionem “Marcador”. Apareixerà un ícon de marcador al costat del text. Per enllaçar a aquest marcador, seleccionem “Inserir” > “Enllaç” > “Marcador”. I seleccionem el marcador.