Ana Borrego Toledo

Creació d’un punt de recollida de dispositius electrònics en desús

Creació d’un punt de recollida de dispositius electrònics en desús Tornar al repte 1.6 Creació d’un punt de recollida de dispositius electrònics en desús Per crear un punt de recollida eficient de dispositius electrònics en desús, podem seguir aquests passos: Ubicació – Col·locar el punt de recollida en llocs visibles i accessibles: centres comercials, escoles o altres espais públics de gran afluència. – Utilitzar cartells grans i visibles per indicar la ubicació exacta del punt de recollida i guiar els usuaris. Disseny – Contenidors adequats: Utilitzar contenidors específics per a dispositius electrònics, amb compartiments per a diferents tipus de materials (telèfons mòbils, ordinadors, bateries, etc.), per evitar la contaminació creuada de materials reciclables. – Accés senzill: Dissenyar els contenidors per facilitar la disposició dels dispositius, amb una obertura ampla i fàcil d’utilitzar. Recompenses motivadores – Oferir recompenses per la entrega dels dispositius, com ara descomptes en productes tecnològics, targetes de regal o punts acumulables per a futurs descomptes. – Sorteigs: Organitzar competicions o sorteigs per als usuaris que més dispositius reciclin, amb premis atractius com gadgets tecnològics o experiències relacionades amb la tecnologia. Informació sobre Reciclatge i Reutilització – Cartells informatius: Col·locar informació clara i concisa sobre com es reciclen els dispositius, els beneficis del reciclatge i els perills de no fer-ho (com la contaminació ambiental). O també fer cartells digitals: instal·lar pantalles que mostrin vídeos curts sobre el procés de reciclatge i reutilització de dispositius electrònics. – Codi QR per a més informació: Afegir codis QR als contenidors o cartells que redirigeixin els usuaris a webs o apps amb informació detallada sobre el reciclatge. Col·laboracions -Aliances amb empreses tecnològiques: Cercar col·laboracions amb marques de tecnologia per a oferir recompenses exclusives o donar suport al projecte. -Treballar amb organitzacions ecologistes per garantir que els dispositius recollits es reciclin correctament i de manera sostenible.

Presentació de solucions software sostenibles

presentació de solucions software sostenibles Tornar al repte 1.6 He fet un document on he presentat solucions de software sostenible ja existent.  L’ús de software sostenible és clau per reduir la petjada ecològica i optimitzar els recursos. A continuació, es presenten diversos serveis i aplicacions que contribueixen a la sostenibilitat mitjançant l’eficiència energètica, la gestió intel·ligent de recursos i la reducció de residus digitals. Click a la imatge per accedir al document.

Comparativa de l’estàlvi en recursos materials d’una prova en paper o en Moodle

Comparativa de l’estàlvi en recursos materials d’una prova en paper o en MOodle He fet una comparativa dels recursos que estalvies fent una prova en paper o en Moodle. Primer he fet una taula amb els recursos que gastes utilitzant ambdues maneres. I he arribat a la conclusió de que: Què estalvies fent proves de paper? Consum d’electricitat: no necesites ordinador ni servidors. Problemes tècnics: no utilitzes ni internet, ni plataformes que poden fallar… Què estalvies fent proves amb Moodle? Paper i tinta: ja que tot és digital. Temps de correcció: la plataforma corretgeix automàticament la màjoria de preguntes. Distribució ràpida: perquè no has d’imprimir cap prova ni repartir-la. Espai físic: no has de guardar les proves en cap lloc. Entre fer un examen en paper o en Moodle, crec que Moodle és la millor opció en termes d’estalvi i sostenibilitat. Moodle redueix el consum de paper i tinta, així com el temps de correcció, fent que els processos siguin més eficients. La no necessitat de paper fa que Moodle sigui més ecològic perquè evita la tala d’arbres per fabricar paper i redueix residus d’exàmens descartats. Tot i que requereix energia per funcionar, aquest consum es pot optimitzar amb servidors eficients o fonts renovables.  

Comparativa del temps de preparació i correcció d’una prova en paper o en Moodle

Comparativa del temps de preparació i correcció d’una prova en paper o en Moodle He fet una taula on faig una comparativa entre fer una prova en paper i una en Moodle. He arribat a la conclusió que el professor que fa l’examen en paper ha de dedicar més temps i recursos en el disseny, la correcció i la logística de l’examen. Quan es fa un examen en paper, el professor ha de crear l’examen des de zero, triar el tipus de preguntes, imprimir-lo i, finalment, repartir-lo als alumnes. En canvi, en el cas de Moodle, el professor ja té una plataforma preestablerta que li facilita la creació de l’examen, ja que hi ha plantilles i formats de preguntes que s’adapten automàticament, la qual cosa redueix considerablement el temps invertit en aquestes tasques. Tot i això, en ambdós casos, el professor haurà de pensar en el disseny i el tipus de preguntes que vol utilitzar, tenint en compte els objectius pedagògics de l’examen. A més,  les proves en paper impliquen un major consum de material, ja que s’han d’imprimir, mentre que les proves en Moodle no. Això també suposa una diferència en la gestió del temps, ja que el professor de paper ha de dedicar temps a imprimir i repartir l’examen, mentre que el de Moodle pot centrar-se més la supervisió de la prova.

Reflexió de l’impacte mediambiental del mal ús de la IA

Càlcul de l’impacte mediambiental del mal ús de la IA He fet un document amb una reflexió i càlculs aproximats de l’impacte mediambiental del mal ús de l’IA. He buscat per internet informació en les següents fonts: La vanguardia,  Datosmacro, Unep, Diari de Barcelona i Algoritmos Verdes. (Click a la foto del document per poder accedir-hi.)