Ana Borrego Toledo

Millora el contingut del manual de funcionament del programari de disseny a partir de consultar a la IA

Millora el contingut del manual de funcionament del programari de disseny a partir de consultar a la IA He millorat el manual de funcionament del programari de disseny gràcies a la consulta d’intel·ligència artificial (IA), cosa que m’ha ajudat a afegir informació més precisa i útil. Per a la creació dels cartells, hem utilitzat Canva, una plataforma de disseny gràfica intuïtiva i accessible. A continuació, adjunto el link amb el manual sobre com utilitzar Canva, incloent-hi instruccions pas a pas per a les principals funcions de la plataforma, consells de disseny i exemples pràctics. Vaig consultar la IA utilitzant aquest prompt: Soc una alumne de cicle y he de millorar un manual de funcionament de canva, específicament de com fer un cartell, amb la IA. La IA va començar millorant molts punts: Primer: Apartat “Crear disseny” –La IA és més directa, començant amb “un cop estiguis dins de Canva”, mentre que la nostre versió és més general. –La IA organitza millor els passos, detallant què fer a la barra de cerca i com seleccionar el disseny. –La IA menciona opcions concretes com A3 i A4, i la possibilitat de triar mides personalitzades. Segon: Apartat “Editar” -La IA detalla com editar text, imatges, formes, etc., mentre que la nostra versió és més general. –La IA organitza els passos numerant-los, fent-ho més fàcil de seguir. –La IA explica de manera específica com personalitzar elements visuals i com canviar el fons. Tercer: Apartat “Importar”  –La IA especifica els formats disponibles (PDF, PNG, JPG) i recomana el millor format per a impressions de qualitat. -Afegeix la possibilitat de compartir directament a les xarxes socials, mentre que la nostre versió només menciona l’exportació sense detallar altres opcions. -La IA organitza els passos de manera més clara, amb instruccions separades per descarregar i compartir.     Click al botó per accedir a la presentació: manual per crear un cartell a canva

Formes de gestió de la prevenció de riscos laborals per part de l’empresa

Formes de gestió de la prevenció de riscos laborals per part de l’empresa Tornar al repte 2 Tornar a Informe de riscos a l’aula​ L’empresari té la responsabilitat de garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors, la qual cosa implica una gestió preventiva integral i una aplicació rigorosa de les normatives de seguretat laboral. Això inclou:

Mesures i eines de protecció necessàries

Mesures i eines de protecció necessàries Tornar al repte 2 Tornar a Informe de riscos a l’aula​ Les mesures i eines de protecció necessàries en el cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes són:  

Canvis de base

Canvis de base A classe hem après dues maneres de fer canvis de base de binari a decimal. La primera manera és més lenta i la segona més ràpida. La segona manera no té gaire explicació a la imatge però bàsicament hem de imaginar-nos la taula i marcar amb 1 els números que sumant-los donin el número que ens demanin. A baix hi ha un exemple. EXEMPLE

m13

Mòdul 13: El procés ARP La NIC (Network Interface Card), o targeta d’interface de xarxa, és un component físic que permet a un dispositiu connectar-se a una xarxa, ja sigui una xarxa local (LAN) o a Internet. Tipus de connexió: El terme PDU (Protocol Data Unit) fa referència a les unitats d’informació que es transmeten a través d’una xarxa.  -Capa 1 (Física): Bits -Capa 2 (Enllaç de dades): Trama -Capa 3 (Xarxa): Paquet -Capa 4 (Transport): Segment / Datagrama El terme ARP (Address Resolution Protocol): és un protocol que permet resoldre adreces IP a adreces MAC en una xarxa local, funcionant a la capa 2 i 3 del model OSI. Procés: L’emissor envia una petició ARP de difusió, i el dispositiu que té la IP especificada respon amb la seva MAC. ADRECES Les adreçes en un dispositiu poden ser:  Fisiquies: MAC=  són adreces úniques assignades a cada interfície de xarxa d’un dispositiu.  Quan dos dispositius es comuniquen en una xarxa, utilitzen les adreces MAC per assegurar-se que les dades s’enviïn al dispositiu correcte. EXEPLE: DNI Logiques: IP=  són adreces que identifiquen dispositius en una xarxa que utilitza el protocol IP. Poden ser de dues versions: IPv4 i IPv6. s’utilitzen per identificar de manera única un dispositiu en una xarxa, permetent que els dispositius es localitzin i es comuniquin entre si.  EXEMPLE: l’adreça de domicili (indica on viu la persona i pot canviar si es trasllada a una nova casa.)  IPv4 i IPv6

m7

Mòdul 7: La capa d’accès Encapsulament de Missatges L’encapsulament és el procés d’incloure un missatge dins d’un altre format, com posar una carta dins d’un sobre. En informàtica, els missatges es col·loquen en una trama, que actua com un sobre. La trama conté informació essencial, com les adreces de l’emissor i del destinatari, per assegurar que el missatge arribi correctament. Si el missatge no està en el format adequat, la xarxa no pot enviar-lo, similar a enviar una carta sense adreça. Protocol de Internet (IP) El protocol IP és com l’adreça escrita en un sobre. Té dues funcions principals: Capa d’Accés La capa d’accés és la part d’una xarxa que permet als usuaris accedir a altres dispositius, fitxers i impressores compartides. Aquesta capa connecta els dispositius a la xarxa Ethernet mitjançant cables.Concentradors Ethernet: Dispositius amb diversos ports per connectar diferents dispositius. Només poden enviar un missatge a la vegada. Si dos missatges s’envien simultàniament, es produeix una col·lisió, la qual cosa pot fer que la xarxa vagi més lenta.

m6

Mòdul 6: mitjans de xarxa Les dades viatgen a través de xarxes utilitzant diferents canals, i hi ha tres tipus principals de mitjans: Cables de xarxa

m5

Mòdul 5: Principis de comunicació  Model de referència OSI TCP/IP vs. model OSI Apunts classe:  En una xarxa, es fan servir dos tipus d’adreces per identificar els dispositius: Adreça lògica (IP): Identifica el dispositiu dins d’una xarxa i és canviant segons la connexió. Adreça física (MAC): Identifica la targeta de xarxa de forma única i permanent dins de la mateixa xarxa. El switch no coneix inicialment la ubicació del destinatari, però aprèn a través de l’adreça d’origen dels paquets entrants. Quan el destinatari respon, el switch ja sap on es troba i pot enviar-hi els paquets directament.

m4

MÒDUL 4: CREAR UNA XARXA DOMESTICA Components d’una Xarxa Domèstica: Una xarxa domèstica pot incloure diversos dispositius a més de l’enrutador, com ara: ordinadors, consoles de jocs, televisors intel·ligents, impressores, escàners, càmeres de seguretat, telèfons i dispositius de control climàtic. Enrutadors de Xarxa Domèstics Típics Els enrutadors domèstics solen incloure també una antena de ràdio per a connexió sense fils, on els dispositius sense fils comparteixen la mateixa xarxa local que els dispositius connectats als ports LAN. El port d’Internet és l’únic que connecta a una xarxa diferent. Frequències Inalàmbriques LAN Les xarxes domèstiques sense fils utilitzen principalment les bandes de 2.4 GHz i 5 GHz: Aquestes bandes poden ser usades sense necessitat de permisos especials. Tecnologies per a Xarxes Cablejades Tot i les comunicacions sense fils, alguns dispositius es beneficien de connexions cablejades dedicades per a un rendiment òptim. Xarxes Wi-Fi Els estàndards Wi-Fi, desenvolupats per l’IEEE, permeten la comunicació eficient entre dispositius inalàmbrics. L’estàndard IEEE 802.11 regula les xarxes LAN inalàmbriques (WLAN), que operen en les bandes de 2.4 GHz i 5 GHz. Els estàndards inalàmbrics evolucionen constantment per millorar la velocitat i la connectivitat de les xarxes, i els fabricants els adopten ràpidament en nous productes. Configuració Inalàmbrica A la interfície de configuració inalàmbrica bàsica de Packet Tracer, es poden ajustar diversos paràmetres en enrutadors que utilitzen l’estàndard 802.11: Nota: SSID significa “Service Set Identifier” o identificador de conjunt de serveis. Configuració i Disseny de Xarxa Inalàmbrica Aquestes configuracions permeten optimitzar el rendiment de la xarxa i protegir-la de manera efectiva.

m3

MODUL 3: XARXES INALAMBRIQUES I MÒBILS Altres xarxes inalambriques Els telèfons mòbils utilitzen ones de ràdio per transmetre senyals de veu a antenes ubicades en torres en àrees geogràfiques específiques. Quan es realitza una trucada, la senyal es transmet d’una torre a una altra fins a arribar al seu destí. Aquest tipus de xarxa s’utilitza tant per trucades a altres mòbils com a telèfons fixos, així com per enviar missatges de text. El tipus més comú de xarxa de telefonia mòbil és la xarxa GSM. Les abreviatures 3G, 4G, 4G-LTE i 5G descriuen xarxes de telefonia mòbil millorades, optimitzades per a la transmissió ràpida de dades.  Xarxes de Telefonia Mòbil: Utilitzen ones de ràdio per trucades i missatges de text. Les xarxes GSM, 3G, 4G i 5G permeten millores en la transmissió de dades. GPS: Utilitza satèl·lits per localitzar el dispositiu amb precisió global, fins a 10 metres. Wi-Fi: Permet connexió a Internet i xarxes locals dins de l’abast d’un punt d’accés. Pot ser privat o públic. Bluetooth: Connexió de curt abast per accessoris sense fils (altaveus, auriculars) i xarxes petites. NFC: Comunicació de camp proper per intercanvi de dades a curta distància, com els sistemes de pagament. CONECTIVITAT DE DISPOSITIUS MÒBILS Els dispositius mòbils permeten treballar i comunicar-nos des de qualsevol lloc gràcies a les xarxes Wi-Fi. A les universitats i cibercafès, el Wi-Fi facilita l’accés sense connexions físiques. Per seguretat, es recomana: Connectivitat Simple amb Bluetooth Bluetooth facilita la connexió sense fils de dispositius mòbils amb accessoris com auriculars i altaveus, sense necessitat d’equips addicionals. És automàtic, de baix consum i permet connectar fins a vuit dispositius simultàniament.