Ana Borrego Toledo

aborrego

Exportació de la MV smx-gw

by

Exportació de la MV smx-gw L’exportació i importació de Màquines Virtuals (MVs) a VirtualBox es refereix als processos mitjançant els quals es poden moure o copiar màquines virtuals entre diferents entorns o dispositius. -Exportació de MVs: És el procés de “crear una còpia de seguretat” d’una màquina virtual en un format com el .ova o .ovf, de manera que es pugui transferir o moure fàcilment entre altres dispositius. -Importació de MVs: es quan una màquina virtual exportada es carrega a un altre entorn de VirtualBox. Això pot ser la restauració de la MV en una altra màquina o la seva “migració” entre diferents dispositius. COM HO VAIG FER COM EXPORTAR LA MV Vaig entrar al filezilla desde possant el host, el user, la contrasenya i el port per poder accedir als fitxers. Quan vaig accedir vaig entrar a /usr/share/public on trobaba la ova de la MV (smx.respte1.2.ova) i el pdf on estaben les coses configuracions que habiem de fer. Un cop a dins vaig exportar la mv. Aquesta imatge de dalt es captura del meu portàtil personal, per això está en castellà, però es el mateix i vaig fer el mateix procediment desde el portàtil de l’institut. I després la vaig exportar al VirtualBox. Ho pots fer descarregant el fitxer, entrant al VirtualBox, donar-li a “File” i “Export Appliance”  I després la vaig importar al VirtualBox. Ho pots fer entrant al VirtualBox, donar-li a “File” i “Import Appliance” 

Plànol de l’aula

by

Plànol de l’aula Tenim els plànols de l’aula fets. Tindre els plànols de l’aula per restaurar el cablejat elèctric i establir la xarxa és fonamental per a veure la distribució actual de l’aula i organitzar el nou cablejat de manera eficient, evitar problemes de seguretat com curtcircuits o cables mal ubicats, facilitar les reparacions o modificacions futures… Primer tenim el plànol general vist des-de adalt on es mostra el recorregut que ha de fer cada cable fins a cada illa. (Aquest plànol es una proposta) Aquest plànol mostra la paret on está l’armari. Aquest es el plànol de la paret del final. Aquest plànol representa la paretn on passa el cable de la nostra illa.

Còpia de seguretat del AP

by

Còpia de seguretat del AP He fet una còpia de seguretat delAP. COM FER-HO 1 Obrim la configuració del AP com hem fet anteriorment. Un cop dins de la interfície, cerca l’opció Backup. Aquesta opció es troba dins del menú System. 2 A la secció de Backup, trobaràs un botó per guardar la configuració actual. El dispositiu et demanarà que guardis un arxiu de configuració, que tindrà l’extensió .bin (per exemple, config_backup.bin). Desa aquest arxiu en un lloc segur del teu ordinador. Jo ho vaig guardar al meu pendrive. 

Configuració del AP

by

Configuració del AP​ He configurat l’AP.  Primer vaig muntar el nostre laboratori de treball.  El que vam fer va ser fer la nostra petita xarxa. Vam conectar el nostre AP a un switch y el nostre portàtil a aquest mateix switch. Després, per accedir a l’AP vaig configurar el meu ordinador. Per poder configurar l’AP, primer cal estar dins de la mateixa subxarxa (o rang de IPs) que l’AP, ja que, per accedir a la configuració de l’AP a través del navegador, has de connectar-te a la seva IP local. Si l’AP té la IP configurada dins d’un rang determinat, el teu ordinador també ha de tenir una IP dins d’aquest mateix rang per poder comunicar-se correctament amb ell. L’IP del meu AP és 192.168.0.254. Això vol dir que tots els dispositius de la xarxa (com l’AP i l’ordinador) han d’estar configurats amb IPs dins de la mateixa subxarxa, és a dir, a l’interval de 192.168.0.1 a 192.168.0.255. I per ultim vaig configurar el meu AP.  Un cop ja vaig cambiar l’ip vaig poder configurar el meu AP vaig poder accedir a la seva configuració.  COM CAMBIAR LA IP DEL TEU ORDINADOR Abans de canviar la IP, cal saber quina interfície de xarxa estàs utilitzant. A la terminal, escriu: ip a Un cop coneguda la interfície, pots configurar una IP estàtica. Suposant que la meva interfície de xarxa és eth0 i vull configurar la IP 192.168.0.10, haure de fer-ho possant aixo a la terminal: sudo ip addr add 192.168.0.10/24 dev eth0    I per confirmar que has cambiat la ip pots tornar a posar ip addr show a la terminal i allá veuras la nova ip configurada.  COM CONFIGURAR EL TEU AP Per accedir a la configuració de l’AP hem d’obrir un navegador web i escriure aquesta adreça a la barra d’adreces: http://(ipAP). en el meu cas: http://192.168.0.254   Un cop fet això, s’obrirá una pestanya d’inici de sessió. T’hi demanarà un nom d’usuari i una contrasenya. Els valors predeterminats són:  Usuari: admin Contrasenya: admin Un cop hagis accedit a la interfície d’administració, podràs configurar la teva xarxa Wi-Fi. Canvia el nom de la xarxa (SSID) i la contrasenya. Quan vaig configurar la xarxa Wi-Fi, vaig utilitzar una contrasenya generada automàticament pel meu gestor de contrasenyes, assegurant que fos segura. Tanmateix, no sabia quin SSID  havia d’assignar, ja que no tenia accés a internet per consultar Classroom, on estaven publicats els detalls de configuració. A més, el portàtil que tenia xarca i con podia accedir a aquesta informació, també estava ocupat en aquell moment. Per tant, vaig decidir posar-li temporalment el nom “Aula-X” per poder continuar amb la configuració i després, més endavant, corregir-lo quan pogués accedir a la informació correcta. Després vaig desactivar la xarxa de 5ghz ja que només utilitzariem la de 2,4ghz. Més endevant vaig consultar el Classroom i vaig configurar-li el SSID que corresponia. També vaig configurar-li la IP i máscara que li corresponia.

Preparació del AP

by

Preparació del AP He preparatel AP (Acces point) per poder configurarlo.  NECESSITEM Acces Point: Situat a la part inferior dreta. Switch Tp-Link: Dispositiu petit amb llums verdes que es troba al costat del AP.  Cables Ethernet Portàtil Adaptador: El adaptador que conecta tot amb cables Ethernet.  Un objecte punxegut com una agulla o un clip Per tenir preparat el Accés point haurás de resetejar-lo i adaptar tots els paràmetres necessaris per poder treballar amb ell dins de la xarxa del centre i per poder administrar-lo de manera segura   RESETEJAR EL AP: La majoria dels punts d’accés tenen un botó de reset situat a la part posterior o inferior de l’aparell. Aquest botó sol ser petit i pot requerir l’ús d’un objecte punxegut com un agulla o un clip per premre’l.  Apaga el punt d’accés. Mantingues premut el botó de reset. Després d’uns segons, allibera el botó. La llum del punt d’accés hauria de començar a parpadejar i el punt d’accés hauria de començar a reiniciar-se i restaurar la configuració de fàbrica. Adaptar els paràmetres: Per poder treballar amb l’AP dins de la xarxa del centre ens hem de connectar a través de l’adaptador i cables ethernet. Per no estar connectats directament a la xarxa del centre i crear el nostre laboratori de treball segur vam utilitzar un switch com es pot veure a la foto.

Electricitat a l’ordinador

by

ELECTRICITAT A L’ORDINADOR (1R PDF) 00 ELECTRICITAT ENERGIA Energía cinética → movimiento Energía eléctrica → diferencia de potencial Energía térmica → disipación de calor MODELO ATÓMICO Neutrones: no poseen carga eléctrica Protones: poseen carga eléctrica positiva Electrones: poseen carga eléctrica negativa (Los protones y neutrones están en el centro del átomo, formando el núcleo. El núcleo tiene carga positiva por los protones. Los electrones giran alrededor del núcleo, atraídos por su carga positiva.) CORRIENTE  ELÉCTRICA La corriente eléctrica es el movimiento de partículas con carga eléctrica (electrones), de una zona con menor carga a una zona con mayor carga eléctrica Cuando aplicamos una diferencia de potencial en un circuito, es como tener un tobogán con una parte alta y una parte baja. La parte alta del tobogán es el polo negativo, y la parte baja, el polo positivo. Los electrones, que tienen carga negativa, se comportan como personas al inicio del tobogán, esperando a deslizarse hacia la parte baja (el polo positivo), ya que las cargas opuestas se atraen. Cuando estos electrones empiezan a bajar por el tobogán, se mueven desde el polo negativo hacia el polo positivo. Este movimiento de los electrones bajando el tobogán es lo que llamamos corriente eléctrica, que en realidad es el desplazamiento de los electrones a través del material conductor (como el cobre) dentro del circuito. TIPOS DE MATERIALES Algunos materiales permiten que los electrones se muevan fácilmente, mientras que otros lo dificultan o impiden. DIFERENCIA DE POTENCIAL El potencial, también llamado tensión o diferencia de potencial, es la energía necesaria para mover una carga eléctrica de un punto a otro en un circuito. Es una medida que indica cuánta “fuerza” tiene la electricidad para hacer que los electrones se muevan. La diferencia de potencial entre estos dos puntos es de 15V−10V=5V. Esta diferencia de potencial es lo que impulsa a los electrones a moverse. MAGNITUDES ELECTRICAS Para entender la electricidad, utilizamos varios conceptos clave que se pueden medir:  Impedancia (Z): Intensidad de corriente (I): Diferencia de potencial o voltaje (V) Potencia (P) En resumen:  La intensidad de corriente (I) mide cuántos electrones están moviéndose por el cable. La diferencia de potencial o voltaje (V) mide cuánta “fuerza” hay detrás para mover esos electrones. La potencia (P) es cuánta electricidad está usando el ventilador para funcionar. Y si el cable es largo, su impedancia (Z) podría hacer que sea más difícil para la corriente llegar, haciendo que el ventilador funcione con menos energía. FORMULA DIFERENCIA POTENCIAL (V) V=I⋅R FÓRMULA DE LA POTENCIA (P): te permite calcular cuánta potencia se consume en un circuito eléctrico. P=V⋅I SEÑALES ELÉCTRICAS Es la variación de una magnitud eléctrica (como voltaje o corriente) en función del tiempo. Se representa comúnmente como x(t), donde x es la magnitud y t es el tiempo Tipos de señales eléctricas: PERIÓDICAS  Es una señal que se repite en intervalos regulares de tiempo. Esto significa que después de un cierto tiempo, llamado período (T), la señal toma el mismo valor una vez más. Amplitud (A): Valor máximo de la señal. Período (T): Tiempo que tarda en repetirse (segundos). Frecuencia (f): Número de repeticiones por segundo (hercios, Hz). Fase (φ): Desplazamiento en el tiempo (radianes, rad). ANALOGICA Amplitud (A): Valor máximo de la señal que varía continuamente. Frecuencia (f): Número de ciclos por segundo (hercios, Hz). Forma de Onda: Describe cómo varía la señal a lo largo del tiempo (sinusoidal, cuadrada, etc.). Ruido: Interferencia no deseada que puede distorsionar la señal. Desfase (φ): Retraso de una señal con respecto a otra, medido en radianes (rad). DIGITAL  Nivel Lógico: Representación discreta de información como “0” y “1”. Frecuencia (f): Cambios de estado por segundo (hercios, Hz). Ancho de Pulso: Tiempo que la señal permanece en “1” (segundos). Tasa de Muestreo: Cantidad de muestras tomadas de una señal analógica por segundo (hercios, Hz).                                          Modulación: Técnica para codificar información en la señal digital. SEÑAL ELÉCTRICA CONTINUA Una señal eléctrica continua es aquella cuya polaridad es siempre positiva. SEÑAL ELÉCTRICA ALTERNAUna señal eléctrica alterna es aquella cuya polaridad es a veces positiva y a veces negativa. CONTINUA VS ALTERNA  La energía eléctrica puede ser utilizada en forma de señal continua o alterna SEÑAL ALTERNA  La señal alterna es ampliamente utilizada en la transmisión de energía eléctrica a largas distancias, ya que puede ser transformada a diferentes voltajes de manera eficiente. La forma de onda más común de la señal alterna es la señal sinusoidal. Esto se debe a que:  SEÑAL CONTINUA La señal continua se utiliza para alimentar los dispositivos eléctricos, ya que es más estable. LLEI D’OHM Per calcular el voltatge (V): V=R⋅I  Per calcular el corrent (I): I =V/R Per calcular la resistència (R): R= V/I Per calcular la potència (P): P=V⋅I MULTIPLES I SUBMULTIPLES PASSOS PER CONVERTIR UNITATS Multiplicar: Si vas de submúltiple a unitat base o a un múltiple més gran. Dividir: Si vas de unitat base a un submúltiple o a un múltiple més petit.

Retirada del cablejat existent

by

Retirada del cablejat existent Hem retirat tot el cable existent. Primer vam començar treient les canaletes de la paret, que era per on  pasaba el cable electric i ho vam treure tot. I després, simplement entre tots i amb ajuda de escales i guants, vam anar tirant dels cables amb compte fins que vam treure tots. Després els vam ordenar ja que molts es poden reutilitzar.

Tirada de cable des de l’illa fins el rack

by

Tirada de cable desde l’illa fins al rack Hem fet la tirada de cable des de l’illa fins el rack entre el Hugo, el Javi i jo.  Primer vam haver de treure el cablejat existent (enllaç a la pagina), un cop fet això vam començar a passar el cable nou.  COM TIRAR EL CABLE DES-DE L’ILLA FINS AL RACK COM VAM TIRAR EL CABLEJAT ELECTRIC Primer, necessitem saber quanta quantitat de cable elèctric necessitem. Per fer-ho, vam seguir aquest procés: una persona es va situar al punt on sortiria el cable, mentre que una altra persona es va encarregar d’estirar el cable fins arribar al rack. D’aquesta manera, vam obtenir una mesura aproximada de la longitud del cable necessari. Per assegurar-nos que no ens faltaria cable, vam afegir uns 3 voltes de marge, per tenir suficients metres en cas que en necessitéssim més. Vam passar el cable elèctric de manera molt senzilla. Primer, vam situar una persona al rack, una altra persona al mig amb el fals sostre aixecat, i finalment una persona a la illa 4, que és per on sortiria el cable. A continuació, la persona que estava al rack va començar a passar el cable a la persona situada al mig. Aquesta persona, a la seva vegada, li va passar el cable a la persona que estava a la illa 4, i així vam aconseguir passar el cable sense complicacions. COM VAM TIRAR ELS CABLES UTP I CORRUGAT Per començar, hem de tenir el cable corrugat passat. El cable corrugat és un tipus de cable similar a un tub ondulat, que protegeix el cable intern de possibles danys. Aquesta cablefacilita el seu pas per espais estrets i també ajuda a organitzar els cables (en el nostre cas els cables UTP). Per passar aquest cable, cal que tres persones col·laborin en diferents zones. Una persona s’ha de situar a la zona del rack, una altra al mig, pujada a una escala (on haurà d’estar aixecat el sostre per passar el cable), i la tercera persona s’ha de situar a la illa 4, que és d’on surt el cable corrugat. La persona que està a la zona del rack ha de començar a passar el cable corrugat a la persona situada al mig, qui a la seva vegada, haurà de passar-lo a la persona que es troba a la illa 4. Així, una vegada el cable estigui passat de manera coordinada entre les tres persones, tindrem el nostre cable corrugat col·locat correctament. Ara necessitem saber quina quantitat de cable haurem de utilitzar, per això consultem la taula de materials per determinar la mida del cable que necessitem. En el nostre cas, necessitem 12 metres de cable. Per aconseguir aquesta longitud, agafem un metre i mesurem 5 metres al terra, des d’una marca fins a la paret. Després, passem el cable des d’aquesta marca fins a la paret (5 metres) i el dobleguem, repetint aquest procés tres vegades. D’aquesta manera, aconseguim un total de 15 metres de cable. Aquest procés hem de repetir-lo 8 vegades, ja que necessitem 8 cables per als 8 punts de xarxa que tenim. Un cop tenim els cables a mida hem de passar-los per el corrugat que vam possar anteriorment. Per això necessitarem una guia (una eina que ajuda a introduir cables a través de conductes o espais estrets de manera més fàcil i ràpida.) Es comença introduint un extrem de la guia al conducte o espai per on es vol passar el cable fins que arribi a l’altre extrem.  Un cop la guia està dins del conducte, vam fixar els cables a l’altre extrem de la guia, nosaltres vam utilitzar cinta. Amb la guia col·locada, es tira d’un extrem, en el nostre cas una persona va tirar desde el rack i a mesura que una altre persona va ficant el cable es tira de la guia, llavors el cable es va introduint a través del conducte. Quan tenim tot això fet el que ens queda son 8 cables colgant al costat de la illa, llavors el que toca fer es connectar aquets cables a les rosetes i un cop fet aixo passar-los per la canaleta de la pared fins arribar a la canaleta de la taula.  COM VAM CONECTAR ELS CABLES A LES ROSETES MATERIALS NECESSARIS  1x Cable de xarxa UTP 1x Crimpadora1x Tisores/Pelacables1x Roseta1x Impactadora1x cable de xarxa amb RJ45 (ja creat)1x Comprovadora cable de xarxa (tester) El primer pas consisteix a pelar uns 3 cm del cable, és a dir, retirar la coberta de plàstic del cable de xarxa. És important tenir cura en aquest pas per evitar danyar els cables interns del cable de xarxa. Per fer-ho, hem de fer un tall no massa profund i després estirar el plàstic sobrant per retirar-lo. Un cop realitzat el pas 1, observarem els cables trenzats a l’interior. Aquests cables cal separar-los  i estirar-los lleugerament per garantir que estiguin ben alineats i sense enredos. Això facilitarà els passos següents en el procés de connexió del cable. Ja tenim els cables una mica destrenzats i llestos per ordenar. Ara ens fixarem en els colors de la roseta. En el nostre cas, utilitzarem el model A, que té els següents colors: verd/blanc, verd, blau, blau/blanc, taronja/blanc, taronja, blanc/marró i marró. Un cop identifiquem aquests colors, col·locarem els fils en les ranures corresponents de la roseta, com es veu a la foto, i els apretarem una mica per assegurar-nos que queden ben encaixats i ferms.  Un cop hem introduït els fils a les ranures de la roseta, agafarem l’eina d’impacte. Aquesta eina té una doble funció: d’una banda, introdueix el cable als contactes de la roseta, garantint la connexió elèctrica; i, de l’altra, talla l’aïllant sobrant. L’eina d’impacte té unes fulles a un dels seus costats que són més llargues i angulars. Aquest extrem ha de col·locar-se a la part exterior de cada un dels contactes de la roseta, perquè si el col·loquem a l’interior, el que fem és tallar el fil per la part de la connexió, i això farà que la connexió deixi de … Read more