Mòdul 1: COMUNICACIÓ EN UN MÓN CONNECTAT.

INTERNET: Conjunt de xarxes que col·laboren entre si per a intercanviar informació.

XARXES LOCALS

• Xarxes Domèstiques Petites: Connecten ordinadors entre si i amb Internet.

• Xarxes SOHO: Xarxes petites d’oficines o domèstiques que permeten compartir recursos com impressores, documents i música entre uns pocs usuaris locals.

• Xarxes Mitjanes a Grans: Utilitzades en empreses i escoles, poden incloure moltes ubicacions amb centenars o milers de dispositius interconnectats.

• Xarxes Mundials: Internet, una xarxa global que connecta centenars de milions de computadores arreu del món.

El bit

Bit: És la unitat de dades més petita. Les computadores i les xarxes funcionen amb dígits binaris (zeros i uns), i tots els nostres dades es guarden i transmeten com una sèrie de bits.

Els humans interpretem paraules i imatges, mentre que les computadores només interpreten patrons de bits. Cada dispositiu d’entrada (ratolí, teclat, receptor de veu) tradueix la interacció humana a codi binari perquè la CPU la processi i emmagatzemi. Els dispositius de sortida (impressores, altaveus, monitors) prenen les dades binàries i les tradueixen de nou a una forma comprensible per a nosaltres.

Cada grup de vuit bits, que representa lletres i números, es coneix com byte.

MÈTODES COMUNS DE TRANSMISSIÓ DE DADES:

Un cop les dades es transformen en bits, cal convertir-les en senyals per enviar-les a través dels mitjans de xarxa fins al seu destí. Els “mitjans” es refereixen al suport físic per on es transmeten les senyals, com cables de coure, fibra òptica i ones electromagnètiques.

Les senyals es componen de patrons elèctrics o òptics que representen els bits digitals i viatgen com polsos d’electricitat, de llum o d’ones de ràdio. Aquestes senyals poden ser convertides diverses vegades abans d’arribar al seu destí.

Hi ha tres mètodes comuns per transmetre senyals a les xarxes:

1. Senyals elèctriques: Les dades es representen com polsos elèctrics que viatgen per cables de coure.

2. Senyals òptiques: Les senyals elèctriques es converteixen en polsos de llum que es transmeten a través de cables de fibra òptica.

3. Senyals sense fils: Les dades es transmeten mitjançant ones infraroges, microones o ràdio a l’aire.

AMPLE DE BANDA:

L’ample de banda és com la carretera per on viatja la informació (bits). Mesura la quantitat de dades que poden fluir d’una banda a l’altra en un temps determinat; com més gran és, més bits poden viatjar.

Per transmetre una pel·lícula o jugar a un videojoc en mode multijugador, es necessiten connexions ràpides i fiables. Les xarxes han de tenir la capacitat de transmetre i rebre bits a gran velocitat per a aquestes aplicacions de “gran ample de banda”.

En general, la velocitat de transferència de dades s’analitza en termes d’ample de banda i rendiment. L’ample de banda es mesura amb la quantitat de bits que poden viatjar en un segon:

– Kbps: milers de bits per segon

– Mbps: milions de bits per segon

– Gbps: milers de milions de bits per segon

RENDIMENT

Al igual que l’ample de banda, el rendiment mesura la transferència de bits pels mitjans durant un període determinat. No obstant això, el rendiment normalment no coincideix amb l’ample de banda especificat a causa de diversos factors. Alguns d’aquests factors són:

– Quantitat de dades: La quantitat de dades enviades i rebudes per la connexió.

– Tipus de dades: Els diferents tipus de dades transmeses.

– Latència: El temps que triga la transferència de dades d’un punt a un altre, incloent-hi les esperes. La latència és creada pels dispositius de xarxa entre l’origen i el destí.

Aquests elements poden afectar la velocitat real de transferència, i és important tenir-los en compte a l’hora d’analitzar el rendiment d’una connexió.